Premi a la comunicació millor valorada – II Congrés de Serveis energètics (ESES)

Una comunicació sobre les instal·lacions d’enllumenat públic a Martorelles elaborada per GESA, l’empresa situada a les Franqueses, ha guanyat un dels premis que atorga el Congrés ESES a les millors comunicacions. L’empresa ha remodelat l’enllumenat públic de Martorelles amb una iniciativa pionera, que ha servit d’exemple a d’altres projectes a nivell nacional.

Reculls de premsa del Premi

El “model Martorelles” d’estalvi: una iniciativa pionera

Àrea Temàtica: III. Exposició de casos reals de serveis energètics

1. Introducció

L’interès en millores de l’eficiència energètica ha estat important des de la primera crisi del preu del petroli a principis de la dècada dels 70. Els usuaris han posat especial atenció en la reducció dels costos operacionals i noves formes de gestionar i monitoritzar el consum energètic. Com a conseqüència, el concepte d’ESE va sorgir a Amèrica del Nord a principis dels 80. Actualment l’interès per les ESES s’ha anat incrementant a causa de l’escalfament global que pateix el planeta Terra, causat per l’elevada utilització de fonts d’energia no renovables. Si a tot això afegim l’inevitable augment de el preu de l’energia, la crisi i ineficiència del model econòmic actual ens trobem que les ESES poden oferir un impacte positiu proporcionant instruments per a la millora en matèria energètica (estalvi, eficiència i conservació). Les ESES operen sota el que podem anomenar una contractació basada en el rendiment i els resultats obtinguts. D’aquesta forma s’aconsegueix reduir els riscos d’implementació del projecte, segregant el risc creditici del risc tècnic i de rendiment. El client no assumeix cap altra obligació financera que la de pagar un percentatge de l’estalvi real aconseguit per l’ESE al llarg d’un període de temps especificat. Aquesta obligació no es considera com un deute, és per aquesta raó que no apareix en els comptes del balanç de client. L’interès i la cooperació de les institucions financeres i els bancs són essencials per al desenvolupament d’un mercat ESE. Igualment, el govern i les entitats públiques tenen un paper important a l’hora d’estimular el mercat oferint tant opcions de finançament assequibles (per exemple per a la realització d’auditories energètiques i inversions de millora (subvencions ICAEN (2011)) com a suport a projectes demostratius i programes educatius.

La Directiva 2006/32/CE de Parlament Europeu defineix una ESE com: “Una persona física o jurídica que proporciona serveis energètics o de millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions o locals d’un usuari i afronta cert grau de risc econòmic al fer-ho. El pagament dels serveis prestats es basarà (en part o totalment) en l’obtenció de millores de l’eficiència energètica i en el compliment dels altres requisits de rendiment convinguts”. Aquest risc econòmic crea per part de l’ESE el més alt nivell de motivació per a la correcta especificació, instal·lació i manteniment dels estalvis al llarg de la durada del contracte.

En el cas de la licitació dels serveis energètics de l’enllumenat públic municipal hi ha cinc conceptes fonamentals a tenir en compte: a) l’evolució del preu de l’energia no és una magnitud previsible ni controlable. Les incerteses derivades d’aquesta evolució han de ser assumides per part de licitador; b) una ESE realitza la inversió d’obra necessària per millorar l’eficiència energètica, però no es fa càrrec dels costos associats de les instal·lacions existents a les normatives actuals; c) l’èxit d’el projecte es basa en un estudi econòmic i financer complet que determini correctament paràmetres importants de la inversió com són el valor actual net (VAN), la taxa interna de Retorn (TIR) ​​o el Període de Retorn de la Inversió ( Payback); d) la fórmula polinòmica d’actualització de preus de l’energia; e) al llarg de la durada del contracte (i de forma independent) s’ha de fer el seguiment i control de les prestacions, del nivell de servei en general i especialment de la gestió energètica, verificant que les instal·lacions realment consumeixin els valors de disseny previstos, que funcionin en l’horari establert i que la facturació sigui la correcta (preferiblement utilitzant comptadors de companyia).

Creiem que els coneixements adquirits en aquest estudi del “model Martorelles” d’estalvi poden ser transferits o aplicats a altres municipis i empreses interessades a desenvolupar la indústria ESE. Ens trobem davant d’un mercat en auge a causa fonamentalment a tres aspectes clau: a) la recent liberalització del sector elèctric espanyol i al seu conseqüent increment gradual en competitivitat; b) la reducció de costos que suposa que l’ESE sigui una empresa especialitzada en el servei i que treballi per a diferents clients (economia d’escala); c) la irrupció amb força en el mercat d’últimes tecnologies tant a nivell de control i gestió com de lluminària que poden arribar a suposar estalvis energètics interessants a tenir en compte.

 

2. Objectius

Els objectius inicials que es van establir i que havia de complir el contracte ESE de manteniment de les instal·lacions d’enllumenat i semafòriques de Martorelles van ser els següents: a) reducció de l’consum energètic i compliment de l’RD1890/2008; b) reducció de la contaminació lumínica i compliment de l’D82/2005 i el RD1890/2008; c) simplificació a nivell municipal de la gestió de les instal·lacions d’enllumenat, millorant el nivell de servei i ampliant les prestacions (P1 a P6); d) fer la inversió econòmica per a la millora de l’eficiència energètica sense que això suposés un augment de l’endeutament municipal; e) aconseguir un estalvi econòmic des de l’inici del contracte superior al 10% del cost energètic anual actual; f) fer del projecte un procés participatiu, un diàleg competitiu que integrés les diferents parts tant a nivell de les administracions públiques, com d’empreses del sector privat (p.ex. ESES, fabricants de lluminàries) i a la ciutadania.

Els avantatges de caràcter social que ofereix aquest tipus de projecte resulten nombrosos d’entre els que destaquen: a) una millora de la qualitat de vida dels ciutadans a l’anular la llum intrusa o molesta, incrementant també el nivell de servei ofert; b) conscienciació i realització de campanyes municipals per comunicar la necessitat d’estalviar energèticament i de fer un ús més racional de l’energia; c) satisfacció de viure en un entorn més sostenible; d) generació d’ocupació en diferents àmbits.

Finalment es van establir els criteris per redactar un estudi previ (barberillo, J. (2010a)) que servís de base per confeccionar els plecs (barberillo, J. (2010b)) donant viabilitat a el servei i proposar les millores desitjades de l’enllumenat públic i semafòric municipal. Es van prioritzar les solucions que incorporessin la utilització de llum blanca (millora de la reproducció cromàtica i profunditat de camp amb el consegüent increment de la seguretat ciutadana), sistema de telecontrol i l’ús de noves tecnologies que permetessin obtenir un enllumenat públic més eficient, aconseguint incorporar, per exemple, sistemes de reducció de flux punt a punt.

La durada inicial prevista del contracte mixt de subministrament i serveis era de 10 anys (sense comptabilitzar la reducció temporal proposada per les empreses licitadores). Durant la redacció del contracte, es va prestar especial atenció a tres punts clau a incorporar en el mateix: a) l’empresa ESE adjudicatària no es fa càrrec del pagament dels costos energètics fins a completar les inversions en eficiència energètica (un cop finalitzi el període transitori ), o per venciment del període compromès en l’oferta guanyadora, qualsevol període que sigui menor; b) l’Ajuntament manté en tot moment i sense excepció la titularitat tant del contracte amb la companyia comercialitzadora com de les instal·lacions d’enllumenat; c) en cas que es rebi una subvenció durant el període del contracte, aquesta repercuteix íntegrament a favor de l’Ajuntament, bé sigui a través d’una reducció en l’import de la prestació mensual de subministrament i serveis o amb una reducció proporcional del període total del contracte. Per a més informació referent als criteris a seguir per a la licitació de l’enllumenat públic en model de contractació ESE consultar les guies publicades pel CEEC (2011) i IDAE (2008).

 

3. Resultats

En aquest apartat presentem dades que descriuen els avantatges ambientals i els resultats financers de l’operació. És important destacar que l’enllumenat públic abans de l’actuació estava format per un total de 1.153 punts de llum (dels quals un 61% eren de VSAP) distribuïts en 33 quadres de comandament i que anualment operaven un total de 4.277 hores sense reducció de flux. La potència mitjana instal·lada dels punts de llum era de 146W. El consum total anual estimat era de 835.622kWh amb un cost de 116.987,12 €/any [1]. Un cop realitzades les inversions de millora (valorades en 473.081 € i que inclouen la substitució de 386 lluminàries, 615 equips electrònics com ara llums i d’un total de 152 llums) s’obté una potència mitjana instal·lada de 74W (halogenurs metàl·lics amb cremador ceràmic, llum blanca), telecontrol punt a punt (permet reducció de flux amb opció de reducció de flux individualitzada de fins a un 35% en potència) i un total de 4.277 hores de funcionament anual. Els semàfors es substitueixen per semàfors que incorporen tecnologia LED. Aquestes millores suposen un estalvi anual de 56.888 € (Taula I). L’import anual del contracte es preveu en 175.279 € durant un període 10 anys (Taula II).

 

Taula I. Impacte econòmic i ambiental del projecte.

	PROJECTE
CONSUM	ABANS	DESPRÉS
Enllumenat (kWh/any)	814.949,29	415.837,00
Semàfors (kWh/any)	20.673,00	13.437,50
Total (kWh/any)	835.622,29	429.274,50
Total (€)	116.987,12	60.098,43
ESTALVI
Anual total (kWh)	–	406.347,79 (-49%)
Anual total (€)	–	56.888,69 (-49%) [2]
Anual total estimat (Tn CO2)	–	203,17

 

Taula II. Resum econòmic del contracte.

PARÀMETRES CONTRACTUALS			a 6 mesos	Actualització preus
P1	SERVEIS ENERGÈTICS	Gestió energètica	8.024€	IPC
		Cost energètic	60.098€	Preu energia
		Amortització	56.889€	Euribor
P2	MANTENIMENT		37.760€	IPC
P3	GARANTIA TOTAL		12.508€	IPC
Suma total de les prestacions (preu global anual)			175.279€
PARÀMETRES INFORMATIUS
Inversió inicial			473.081€
Tipus total a la fi del contracte			1.752.791€

[1] Tots els preus inclouen el 18% d’IVA.

[2] Com a resultat de les millores ofertes per l’empresa adjudicatària l’estalvi anual ha resultat ser major al 60% anual amb una durada total del contracte de 8,9 anys.

 

4. Conclusions

A causa de l’experiència adquirida desenvolupant el “model Martorelles” d’estalvi, juntament amb les limitacions tècniques i legals que es van haver d’abordar durant l’elaboració de la documentació de la licitació, oferim un conjunt de recomanacions i estratègies clau que poden contribuir al desenvolupament de la indústria ESE a nivell nacional:

1. Hi ha la necessitat de desenvolupar procediments estàndard per al mesurament i la verificació dels estalvis (no es pot gestionar el que no es mesura correctament) així com un contracte estàndard que ajudi tant als usuaris finals com a la comunitat financera a una millor comprensió dels contractes ESE, basats en els resultats i l’eficiència energètica real obtinguda.
2. Promoure la informació i la divulgació. Hi ha punts clau en què cal fer especial èmfasi per comprendre correctament quines implicacions suposa que una ESE s’encarregui del manteniment integral de l’enllumenat públic d’un municipi. És un concepte de negoci que bàsicament ajuda a reduir els costos operatius totals de les instal·lacions, obtenint un romanent per invertir en altres partides pressupostàries (no afecta ni compromet el Capítol VI del pressupost reservat a inversions). A més, el sistema funciona de forma independent, sense necessitat d’estar supeditat a subvencions governamentals. En el cas que aquestes es facin efectives, repercuteixen directament en benefici directe per a l’Ajuntament.
3. A causa de l’increment de preus experimentat per la tarifa elèctrica, podem afirmar amb seguretat que tot l’estalvi que aconseguim a dia d’avui representarà un doble estalvi el dia de demà. La sortida real de la crisi passa per l’eficiència energètica i l’adopció de mesures de sostenibilitat.
4. Si volem estalviar hem de complir els nivells lumínics que marca el Reglament (RD1890/2008), no ens podem excedir. Això no vol dir que haguem de rebaixar el nivell d’il·luminació, sinó que ens adaptem als temps moderns situant-nos així a nivells d’il·luminació com els altres països de nord d’Europa.
5. Per tots és conegut que el futur passa per una creixent utilització de lluminàries que incorporen la tecnologia LED. Per evitar errors i seguir un camí exitós cap a aquesta conversió és important que es desenvolupin metodologies concretes per crear un entorn adequat que permeti la competitivitat en igualtat de condicions emfatitzant la importància de conèixer: a) costos i garanties que ofereixen; b) rendiment lumínic (PIÑEIRO, J.I. (1988)) comparat amb el de la tecnologia tradicional; c) requeriments mínims de: estalvi energètic, producció, documentació, d’il·luminació, mecànics i elèctrics. És reconegut com a bona pràctica el desenvolupament de projectes pilot a petita escala.
6. La implementació d’una ESE ha de ser entès com un procés integral i participatiu on hi hagi un bon clima de comunicació i cooperació entre les diferents parts. És important que hi hagi un diàleg competitiu entre industrials i equip redactor per trobar així les millors i més avançades solucions pel projecte. La implicació de l’administració pública i de la ciutadania juga també un paper clau en l’èxit de tot el procés.

 

5. Agraïments

Agraïm la implicació i suport financer rebuts de les administracions públiques durant tot el procés previ i durant la licitació dels serveis energètics de l’enllumenat públic municipal de Martorelles: Ajuntament de Martorelles, ICAEN i Diputació de Barcelona. Agraïm també l’estreta col·laboració del CEEC en el projecte i a tots ells per la feina tan important que estan realitzant per impulsar l’àmbit de l’eficiència energètica.

 

6. Referències

1. BARBERILLO, J. (2010a).: .”Estudi energètic previ a l’externalització del servei d’enllumenat públic i semafòric al municipi de Martorelles”. GESA S.L. Les Franqueses del Vallès.
2. BARBERILLO, J. (2010b).: “Plec de condicions particulars per a l’adjudicació del contracte de subministrament i serveis pel manteniment de les instal·lacions d’enllumenat i semafòriques de Martorelles”. GESA S.L. Les Franqueses del Vallès.
3. CEEC (2011).: “Licitació dels serveis energètics de l’enllumenat públic: criteris per a la licitació de l’enllumenat públic en model de contractació d’Empresa de Serveis Energètics”. Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya. Barcelona.
4. ICAEN (2011).: “Avanç de la convocatòria d’ajuts d’estalvi i eficiència energètica. Convocatòria 2011”. Institut Català de l’Energia. Barcelona.
5. IDAE (2008).: “Protocol d’auditoria energètica de les instal·lacions d’enllumenat públic exterior”. Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia. Madrid.
6. PIÑEIRO, J.I. (1998).: “Tratado de alumbrado público”. Ed. Donostiarra SA. Sant Sebastià.
7. 2006/32/CE.: Directiva del Parlament Europeu i del Consell de 5 d’abril de 2006, sobre l’eficiència de l’ús final de l’energia i els serveis energètics i per la qual es deroga la Directiva 93/76/CEE de Consell.
8. RD1890/2008.: de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves Instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.
9. D82/2005.: de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció de medi nocturn.