Rènting per a la renovació integral de l’enllumenat exterior i interior dels equipaments municipals de Cànoves i Samalús

Àrea Temàtica: III. Exposició de casos reals de serveis energètics

1. Introducció

Actualment, tant l’administració pública com les empreses privades han perdut, majoritàriament, la capacitat d’inversió i no tenen possibilitat d’aconseguir recursos econòmics per a això. Aquest fet, s’accentua si tenim en compte que l’administració és deficitària i que gran part de l’enllumenat públic és majorment obsolet. D’aquesta manera, es produeixen increments en relació a les despeses en manteniment correctiu i de les despeses degudes a l’increment constant de la tarifa elèctrica que es veuen magnificats per l’excés d’energia elèctrica consumida per una instal·lació inadequada.

L’entrada en vigor de l’Reglament d’Eficiència Energètica (RD1890 / 2008) [1], de la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció de medi nocturn [2] i de la Directiva Europea (2012/27 / UE) [3], han fet necessari buscar solucions de finançament per a obres i millores relacionades amb l’eficiència energètica, la reducció de la contaminació lumínica i una millor gestió local de l’energia.

Els contractes ESE i rènting (a falta de recursos propis) són una font de finançament extern, tant per a l’administració pública com per a l’empresa privada per abordar actuacions en matèria d’eficiència energètica. L’estalvi econòmic resultant és immediat a curt termini (des d’un 10% a l’inici del contracte) i elevat a mig termini. Les operacions són viables de forma autònoma, sense necessitat de rebre cap tipus de subvenció. Tal com podem veure a la següent figura (Fig. 1), aquests estalvis es veuen incrementats si tenim en compte l’augment constant del preu de l’energia:

Figura 1. Escenari econòmic.

A més, aquestes solucions permeten tant l’aplicació dels reglaments anteriorment esmentats com la incorporació de noves tecnologies tipus LED. El recent i ràpid desenvolupament de la il·luminació d’estat sòlid, principalment díodes emissors de llum (LEDs), per a il·luminació general ha irromput en el mercat tradicional oferint àmplies garanties i provocant un canvi en la forma tradicional d’entendre l’enllumenat, ja que es tracta d’una alternativa òptima per tractar-se d’una font de llum d’ampli espectre (millora de la reproducció cromàtica i profunditat de camp amb el consegüent reforç de la seguretat ciutadana i també s’incrementa el nivell d’uniformitat a causa d’una millor distribució de la llum).

D’aquesta manera, tant en el cas del rènting com de l’ESE, la modernització de la instal·lació i el compliment del Reglament d’Eficiència Energètica suposen una reducció de la despesa energètica que permet finançar la inversió aconseguint, des del primer moment, una reducció de les emissions de CO2 en més d’un 60%.

Finalment, no podem oblidar que hi ha certes barreres d’adopció que han de ser avaluades acuradament i hem de ser coneixedors que existeixen perquè no suposin un impediment per a la consecució dels objectius i, a la vegada, tenir-les en compte per no cometre errors que puguin comprometre la viabilitat de el projecte: a) preocupació sobre el rendiment i fiabilitat de les noves tecnologies i equips electrònics (importància dels termes de garantia i estricta avaluació del producte); b) la selecció del producte adequat es fa difícil per una ràpida innovació i evolució del mercat; c) percebuda escassetat d’apropiat finançament per cobrir projectes amb períodes de retorn elevats (8-12 anys).

 

2. Objetius

En aquest cas real, l’Ajuntament de Cànoves i Samalús volia renovar íntegrament l’enllumenat públic exterior (903 punts de llum en total) i l’enllumenat interior dels equipaments municipals principals. Segons l’auditoria energètica realitzada, la inversió prevista era de 631.745 €, mitjançant un arrendament financer dels equips lumínics de tecnologia LED que s’amortitzaven en un període de 10 anys tan sols amb els estalvis energètics aconseguits. Les previsions eren aconseguir estalviar fins 518.162,62 kWh / any (83.75%), 69.792,70 € / any (sense IVA) (85.75%) i reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera en més de 360 ​​Tn de CO2 anuals. L’objectiu final del contracte és obtenir un estalvi econòmic del cost energètic i amb el diferencial del cost energètic fruit de la reducció de consum, en un període de 10 anys (120 mesos), finançar la inversió per a la millora de l’eficiència energètica de la instal·lació. En el capítol de resultats analitzarem en profunditat els valors reals d’estalvi finalment aconseguits després de la inversió realitzada.

Els objectius bàsics a complir, a part de l’estalvi previst, han estat els propis de el model de contractació rènting: a) les obres de renovació i adequació de la instal·lació a la Normativa vigent no computen com a endeutament ni inversió per a l’Ajuntament (despesa corrent en seva totalitat); b) les quotes del rènting es paguen exclusivament gràcies a l’estalvi generat. Aquestes quotes inclouen l’assegurança i la garantia de tots els elements de la instal·lació; c) existeix, en cas de ser necessari, la possibilitat d’incloure altres serveis a part del material i el manteniment durant el període de garantia, com pot ser, en aquest cas, la remodelació de part de les instal·lacions elèctriques (principalment de quadres elèctrics obsolets); e) es tracta d’una solució flexible que permet a l’Ajuntament continuar sent el gestor de la instal·lació en tot moment i és també una solució dinàmica, pel fet que facilita tant les ampliacions com les renovacions; f) l’Ajuntament és el màxim beneficiari de l’estalvi del cost energètic; g) un cop finalitzat el rènting, l’Ajuntament passa a ser el propietari dels nous equips amb un valor residual simbòlic (previ acord) i sense cost addicional.

Els objectius i criteris fonamentals seguits durant la redacció de l’auditoria i durant el procés de selecció de l’empresa adjudicatària han estat la incorporació de les lluminàries amb millor rendiment lumínic, amb les òptiques més adequades per a cada tipologia de secció de carrer, i que a seu torn oferissin el major termini de garantia total per així assegurar l’èxit de el projecte.

 

3. Resultats

Al municipi de Cànoves i Samalús s’han substituït 903 punts de llum als quals s’ha incorporat també un driver electrònic de doble nivell (50% de reducció de flux a mitjanit) i en tots els quadres elèctrics s’ha modificat lleugerament l’horari d’encesa i apagada per a una millor optimització de les hores de funcionament totals de l’enllumenat. També s’han substituït tots els punts de llum de l’Ajuntament per lluminàries LED. El consum abans de l’execució de el projecte i al llarg d’un any era de 618.676,07 kWh / any. Pel que representa el consum anual previst després de la realització de les millores era de 100.513,45 kWh / any, que suposa un estalvi anual de 518.162,62 kWh / any. Pel que fa a el cost anual corresponent al consum elèctric es dedueix que abans de les millores era de 81.795,32 € / any i que un cop implantades les diferents millores en l’enllumenat, el cost anual corresponent al consum elèctric a passat a ser de 12.002, 62 € / any (previsió auditoria). Això representa un estalvi econòmic teòric de 69.792,70 € / any (costos anuals sense IVA).

Vegem a continuació la taula (Taula I) on figuren els resultats reals d’estalvi assolits:

Taula I: Comparativa dels resultats previstos per l’auditoria i els resultats finals obtinguts.

	Abans de la inversió	Previsió auditoria	Real després inversió
Consum energètic (kWh / any)	618.676,07	100.513,45	90.879,02
Cost econòmic (€ / any) sense IVA	81.795,32	12.002,62	11.385,04
Estalvi energètic (kWh / any)	–	518.162,62	527.797,05
Estalvi econòmic (€ / any) sense IVA	–	69.792,70	70.410,28

De la taula anterior s’extreu que l’estalvi previst era d’un 85,32%. Finalment, i amb l’optimització de tarifes ja realitzada, l’estalvi resultant ha estat de l’86,09%. Cal destacar el gran estalvi energètic i econòmic aconseguit, a més de la quantitat de tones de CO2 que deixen d’emetre a l’atmosfera. Els resultats aconseguits són satisfactoris i positius. El problema principal que s’ha hagut d’afrontar durant l’execució de la inversió ha estat la dificultat de compliment del termini de lliurament dels materials, a causa de la manca d’estoc i al sistema de producció sota comanda que utilitzen les empreses del sector. Part del cablejat de lluminàries en mal estat de conservació (instal·lació de més de 40 anys d’antiguitat) també ha necessitat ser renovat per evitar problemes de funcionament, curtcircuits i sobretensions indesitjades.

Figura 2. Resultat de la renovació integral de l’enllumenat públic exterior.

 

4. Conclusions

Aquest projecte de Cànoves i Samalús és innovador, replicable en altres municipis, ja que s’ha optat per una renovació integral a tecnologia LED i s’ha inclòs tant la renovació de l’enllumenat públic exterior com l’interior dels principals equipaments municipals. En el seu conjunt i per a realitzar tota l’operació sense necessitat d’endeutament per part de l’Ajuntament, s’han finançat les millores en matèria d’eficiència energètica a un molt baix interès, fent possible la viabilitat d’aquest projecte, conjuntament amb la realització d’un estudi econòmic i financer complet i rigorós de tots els detalls de l’operació.

 

5. Agraïments

Agraïm la implicació i suport financer rebuts per part de les administracions públiques durant tot el procés previ i durant la licitació del contracte de subministrament consistent en l’arrendament financer d’equips lumínics de tecnologia LED per a la renovació de l’enllumenat públic de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús, ICAEN i Diputació de Barcelona. Agraïm també l’estreta col·laboració de tots ells en el projecte i per la feina tan important que estan realitzant per impulsar l’àmbit de l’eficiència energètica.

 

6. Referències

RD1890/2008 de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves Instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.

Ley 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció de medi nocturn.

2012/27/UE: del Parlament Europeu i del Consell de 25 d’octubre de 2012, relativa a l’eficiència energètica, per la qual es modifiquen les directives 2009/125/CE i 2010/30/UE, i per la qual es deroguen les Directives 2004/8/CE i 2006/32/CE.