El projecte desenvolupat per GESA preveu substituir la coberta de fibrociment per una de panell aïllant tipus sandvitx. La urgència d’aquests treballs per eliminar l’amiant de la coberta actual, ve imposada per l’estat en què es troba la coberta, amb algunes ruptures.
L’estructura de la coberta de la nau industrial logística està composta per encavallades i corretges de formigó. Sobre les corretges es dóna suport als faldons inclinats formats per plaques de xapa ondulada tipus gran onada de fibrociment. Aquests faldons per la seva cara inferior compten amb un projectat de llana de roca com a material aïllant tèrmic. A més, la zona destinada a oficines disposa d’un fals sostre desmuntable de plaques.
El fibrociment és una barreja de ciment pòrtland i amiant (o asbest) que s’usava sobretot en la construcció, especialment en l’època dels anys setanta. A Espanya s’ha utilitzat amiant blanc sobretot en la fabricació de plaques ondulades de fibrociment (uralita) utilitzades majorment en naus industrials, aïllants i també en canals, dipòsits i conduccions d’aigua. Però ara a Espanya està prohibit fabricar la uralita, o fibrociment, amb amiant.
Aquesta prohibició és de desembre de 2002, tot i que des d’un any abans ja es prohibia la fabricació i només es permetia vendre el que ja estava fabricat. Aquesta normativa no afectava els materials que ja estaven instal·lats i que, per tant, estan permesos fins al final de la seva vida útil, un cicle de vida entre 30 i 50 anys.
La fibra d’amiant està considerada un material tòxic. Està prohibida a Espanya i a Europa. Els materials més perillosos són els friables, és a dir, els que es disgreguen en petits trossos, pols o fibres i aquestes es desprenen en l’aire, aquestes es poden respirar i introduir en el pulmó, amb el risc de produir malalties amb el pas el temps.
Per impedir que es produeixi dispersió de fibres d’amiant en l’aire, aquestes s’han d’eliminar a través de sistemes d’extracció. Els materials que s’extreuen han d’emmagatzemar i transportar-se en embalatges tancats i amb etiquetes reglamentàries que indiquin que contenen amiant. També s’han de conèixer quins són els abocadors autoritzats per a residus d’amiant si no es vol córrer el risc de ser responsables d’un delicte ecològic amb multes i fins i tot penes de presó en funció de la gravetat del material abocat. Per tant, cal tenir en compte que és un material tòxic que requereix espais habilitats. Aquest tipus de material no ho accepten els diferents punts nets, centres de recepció selectiva de productes per a la reutilització de residus.