Auditories energètiques i la millora integral de la gestió municipal de l’enllumenat

Auditories energètiques i la millora integral de la gestió municipal de l’enllumenat

1. Introducció

Actualment, tant l’administració pública com les empreses privades han perdut, majoritàriament, la capacitat d’inversió i no tenen possibilitat d’aconseguir recursos econòmics per a això. Aquest fet, s’accentua si tenim en compte que l’administració és deficitària i que gran part de l’enllumenat públic és majorment obsolet. D’aquesta manera, es produeixen increments en relació a les despeses en manteniment correctiu i de les despeses degudes a l’increment constant de la tarifa elèctrica que es veuen magnificats per l’excés d’energia elèctrica consumida per una instal·lació inadequada.

En l’escenari actual racionalitzar el consum energètic a nivell domèstic, industrial o municipal, ja no és una qüestió d’estalvi o sostenibilitat, sinó una necessitat econòmica i fins i tot una exigència competitiva.

L’entrada en vigor de l’Reglament d’Eficiència Energètica (RD1890 / 2008) [1], de la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció de medi nocturn [2] i de la Directiva Europea (2012/27 / UE) [3], han fet necessari buscar solucions de finançament per a obres i millores relacionades amb l’eficiència energètica, la reducció de la contaminació lumínica i una millor gestió local de l’energia.

Els contractes ESE i rènting (a falta de recursos propis) són una font de finançament extern, tant per a l’administració pública com per a l’empresa privada per abordar actuacions en matèria d’eficiència energètica. L’estalvi econòmic resultant és immediat a curt termini (des d’un 10% a l’inici del contracte) i elevat a mig termini. Les operacions són viables de forma autònoma, sense necessitat de rebre cap tipus de subvenció. Tal com podem veure a la següent figura (Fig. 1), aquests estalvis es veuen incrementats si tenim en compte l’augment constant del preu de l’energia:

Figura 1. Escenari econòmic.

 

A més, aquestes solucions permeten tant l’aplicació dels reglaments anteriorment esmentats com la incorporació de noves tecnologies tipus LED. El recent i ràpid desenvolupament de la il·luminació d’estat sòlid, principalment díodes emissors de llum (LEDs), per a il·luminació general ha irromput en el mercat tradicional oferint àmplies garanties i provocant un canvi en la forma tradicional d’entendre l’enllumenat, ja que es tracta d’una alternativa òptima per tractar-se d’una font de llum d’ampli espectre (millora de la reproducció cromàtica i profunditat de camp amb el consegüent reforç de la seguretat ciutadana i també s’incrementa el nivell d’uniformitat a causa d’una millor distribució de la llum). D’aquesta manera, tant en el cas del rènting com de l’ESE, la modernització de la instal·lació i el compliment del Reglament d’Eficiència Energètica suposen una reducció de la despesa energètica que permet finançar la inversió aconseguint, des del primer moment, una reducció de les emissions de CO2 en més d’un 60%.

Finalment, no podem oblidar que hi ha certes barreres d’adopció que han de ser avaluades acuradament i hem de ser coneixedors que existeixen perquè no suposin un impediment per a la consecució dels objectius i, a la vegada, tenir-les en compte per no cometre errors que puguin comprometre la viabilitat de el projecte: a) preocupació sobre el rendiment i fiabilitat de les noves tecnologies i equips electrònics (importància dels termes de garantia i estricta avaluació del producte); b) la selecció del producte adequat es fa difícil per una ràpida innovació i evolució del mercat; c) percebuda escassetat d’apropiat finançament per cobrir projectes amb períodes de retorn elevats (8-12 anys).

 

2. Pla d’estalvi energètic de l’enllumenat públic

El pla integral d’estalvi energètic de l’enllumenat públic consisteix en la consecució pas a pas dels següents fites:

Auditoria energètica

• Inventari.
• Càlcul cost energètic actual i futur.
• Memòria. Propostes d’optimització.
• Pressupost.
• Pla d’amortització.

Plec de condicions / millores / licitació

• Plec de condicions administratives.
• Plec de condicions tècniques.
• Propostes de millores. Quantificació i valoració.
• Annexos.

Seguiment durant la implantació i control

• Direcció tècnica. seguiment implantació.
• Certificacions d’obra.
• Certificacions energètiques.
• Control de qualitat.

Seguiment del contracte durant l’explotació

• Control i seguiment de la instal·lació.
• Control de consums, ajust de tarifes.
• Investigació, millora continuada.
• Propostes de noves actuacions en matèria d’eficiència.

A l’inici del desenvolupament del pla es realitza un estudi previ per avaluar les necessitats del municipi i assegurar així la viabilitat del projecte en el seu conjunt. El plec de condicions s’ha d’ajustar a l’auditoria i a les possibles millores en matèria d’eficiència energètica que puguin aportar les empreses licitadores. També és important tenir en compte que els resultats finals depenen en gran mesura del procés d’implantació i control de les noves tecnologies. Per garantir els resultats i propiciar la millora contínua és necessari fer el seguiment de la instal·lació i validació final rigorosa de les propostes en tota profunditat tècnica d’anàlisi que requereixin. Aquest pla d’estalvi permet realitzar la inversió en eficiència energètica de l’enllumenat públic amb el finançament de l’amortització de la inversió de millores a càrrec dels estalvis energètics i, al mateix temps, generar un estalvi addicional de l’energia futura no consumida per l’Ajuntament. Aquest fet demostra que les mesures per combatre el canvi climàtic, permeten també fer créixer les economies.

 

3. Millora integral de la gestió municipal de l’enllumenat

3.1. Eines disponibles

L’increment de la complexitat de la gestió energètica, així com del funcionament general de l’enllumenat on intervenen una gran varietat de factors, fa que les eines clàssiques com fulls de càlcul o mètodes manuals de còmput impedeixin obtenir bons resultats on els nous mètodes automàtics i eines de programari disponibles si poden marcar una diferència aportant multitud d’avantatges.

Amb l’aparició al mercat de programari especialitzat l’administració pot disposar d’eines que l’ajudin a realitzar la gestió integral de l’enllumenat públic i una auditoria permanent de les instal·lacions d’una forma interactiva, eficaç i centralitzada. Aquestes eines són altament acurades i precises en el seu anàlisi que, al costat d’una potent visualització de les dades i alarmes de desviament de consums energètics adaptades a les necessitats de l’enllumenat públic exterior vial i ornamental, permet garantir els millors resultats. Aquestes solucions innovadores i avançades tecnològicament permeten aportar valor a l’Administració Pública. Són productes que brinden solucions avui, però que alhora ens impulsen cap al futur.

 

3.2. Oportunitats

Aquestes plataformes permeten estudiar les oportunitats de millora del consum de l’enllumenat públic. Un cop quantificat aquest potencial d’estalvi, es realitza un estudi econòmic i financer detallat per establir el període de retorn i recuperació de la inversió. L’aplicació separa els problemes “operatius” dels de “modernització” de la instal·lació i proporciona tots els detalls prescriptius per a la realització de les millores. Les plataformes disposen de diferents mòduls interconnectats entre si amb múltiples utilitats que permeten fer l’estalvi energètic més entenedor i fàcil.

En definitiva, l’ús d’aquestes eines permet guanyar un avantatge competitiu descobrint algunes formes senzilles i efectives d’assegurar els estalvis energètics operacionals de l’enllumenat. Tots tenim urgència en estalviar consum energètic. Cada dia les notícies ens recorden la importància de reduir la petjada de carboni i d’adoptar un estil de vida més verd. Un augment continuat de les expectatives de la ciutadania, així com una legislació creixent en el sector de la il·luminació, fan que no puguem ignorar més les estratègies que existeixen per estalviar energia. A més d’economitzar portaran a les generacions venidores a poder gaudir d’un estil de vida més sostenible.

 

3.3. Gestió i auditoria energètica permanent

Tota la informació de la facturació de les diferents pòlisses i consums energètics es presenta de forma ordenada, analitzada i al teu abast. Les diferents plataformes permeten la importació i exportació de dades d’una forma senzilla i en diferents formats normalitzats.

El mòdul de gestió dissenyat específicament permet administrar les factures en línia i el consum real de tots els subministraments indicant el potencial d’estalvi i valorant econòmicament les actuacions a realitzar.

Els administradors de la instal·lació poden fer un seguiment de l’impacte dels estalvis al llarg del temps, així com de les millores en la reducció de consum i estalvi econòmic a través del mòdul de comptabilitat energètica i auditoria energètica permanent.

Un seguiment continuat del consum energètic determina si els objectius de reducció es compleixen. A més, monitoritzant l’ús energètic, es poden trobar anomalies que permeten identificar problemes de funcionament en els equips o d’utilització de la instal·lació. A més, aquest monitoratge possibilita identificar nous projectes i oportunitats de millora que, de ser aplicades, asseguraràn mantenir un sistema energèticament eficient a mitjà i llarg termini.

4. Conclusions

Per a l’aplicació dels processos complexos d’estalvis garantits (ESE, rènting etc.) i la consecució de el pla d’estalvi energètic de l’enllumenat públic, en què intervenen moltes variables i condicionants, sovint, l’Ajuntament requereix d’un servei tècnic i de assessorament extern especialitzat i independent. És per aquest motiu i per aquesta complexitat, que les diferents persones participants dins d’un Ajuntament passen a tenir un paper molt important en tot el procés, que eleva el seu paper no només al vessant com a especialistes en matèria d’enllumenat, sinó també com a gestors interns dins de l’Ajuntament, tant a nivell polític, com d’intervenció i també de comunicació amb la ciutadania. En definitiva, monitoritzar i liderar un procés que sovint implica vèncer fortes resistències al canvi.

Aquestes actuacions de renovació suposen no només una millora en la qualitat de el servei de l’enllumenat que passa a complir les exigències de la Normativa i a respectar el medi ambient, sinó també una adaptació a les últimes tecnologies disponibles al mercat. Aquestes tecnologies ofereixen garanties perquè els projectes siguin un èxit, aconseguint estalvis econòmics imprescindibles a considerar en un moment on el preu de l’energia s’incrementa dia a dia, sempre respectant l’austeritat de lprocés i el rigor en els comptes municipals, procurant avançar cap a una millor gestió local de l’energia. Gràcies al fet que la nova tecnologia d’il·luminació amb LEDs s’està consolidant com una alternativa sòlida i fiable, ja és possible l’abordar inversions d’eficiència energètica incloent una part de la inversió per a la reparació i la posada a el dia d’una part de les instal·lacions en compliment de l’Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

Hem de tenir en compte també la disponibilitat de plataformes informàtiques i tecnològiques que ajuden a la transversalitat del procés i a la transparència de manera que són una gran eina, no només de treball, sinó per aglutinar esforços i aconseguir el consens necessari entre els diferents implicats en el lideratge del projecte. La utilització d’aquests programaris han suposat un abans i un després en la forma d’entendre la gestió energètica municipal de l’enllumenat. És per aquest motiu que perquè aquest model sigui aplicable, d’una manera generalitzada, s’ha de fer especial èmfasi en la importància que té la realització d’una auditoria energètica executiva, juntament amb la realització d’estudis econòmics i financers rigorosos dels diferents escenaris possibles i que són objecte d’estudi. Només d’aquesta manera es pot garantir l’èxit del procés en tot el seu conjunt.

 

Referències

[1] RD1890/2008: de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves Instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.

[2] Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció de medi nocturn.

[3] Directiva 2012/27/UE del Parlament Europeu i del Consell de 25 d’octubre de 2012 relativa a l’eficiència energètica, per la qual es modifiquen les directives 2009/125/CE i 2010/30/UE i per la qual es deroguen les Directives 2004/8 /CE i 2006/32 /CE.